El Cairo copte, El Cairo musulmà, El Cairo antic i El Cairo poc peatonal

9 en punt i som els primers de creuar la gran porta del Museu Egipci, el de tota la vida, inaugurat al 1901 i situat just entre en Nil i el nostre hotel.

Caminem depressa, sense córrer, darrera en Mohammed, que ens dirigeix cap a la sala de Tutankhamon, per poder-la gaudir sols, ni que només sigui per uns segons o algun minut.

Quin luxe observar la màscara d’or massís i els dos primers sarcòfags d’aquest jove faraó de repercussió internacional per motivacions molt diverses.

Un cop han arribat altres persones hem gaudit dels variats atuells, joies, collarets i decoracions incorporades a la seva tomba. I després amb mes calma i ja fora de la sala tancada per aquest faraó, ja hem contemplat altres dels artilugis que es van trobar insitu.

Aproximadament 1 hora més tard sortiem del bullici del museu per fer un dia una mica més religiós. Primer els cristians coptes, una sinagoga i després visita a algunes de les mesquites mes rellevants de El Cairo.

El barri copte potser es el què ens ha interessat menys. De fet un cop visitada l’església de Sant Sergi ja li he demanat al Mohammed que no calia entrar en detalls, que les esglésies no ens interessen gaire, i que preferim pasturar per mes llocs i no aprofundir gaire. Missatge captat, tot perfecte.

L’esglesia “penjant”, perquè està construïda al damunt de dues torres, tot i que es veu només per una petita escletxa de vidre al terra de la sala principal

M’ha cridat més l’atenció aquest bloc de pisos que sembla San Juan de los Panetes o la torre de Pisa (a l’esquerra de l’edifici groc)

No és l’únic que hem vist tampoc…

D’aquí a la mesquita de Muhammed Ali, a la ciutadella de Saladin, alçada sobre El Cairo. Molt bonica, d’alabastre.

Amb bonissimes vistes sobre la ciutat i les piràmides de Giza al fons

D’aquí a una altra mesquita també molt espectacular, la mesquita d’Al-Rifa’i amb uns treballs de marqueteria brutals de marfil i fusta de banús. Sostres impressionants, com alfombres pintades als sostres

A sobre a l’esquerra, un “faristol” per sostenir entreobert un alcorà gegantí, i al seu lector just a sota.

També unes alfombres molt gastades i “pollosetes” malgrat la permanent aspiració.

Al costat d’aquesta mesquita, la madrassa de Hasan, ja inoperativa. Les madrasses son els seminaris cristians, a la musulmana. També amb un pati interior molt agradable.

I d’aquí a dinar.

En Mohammed ens ha llegit bé, i ens ha portat a un restaurant panoràmic que encara té millors vistes que des de la ciutadella de Saladin. Amb les 3 piràmides al fons (Keops, Kefren i Miccerino), es converteix en una barreja de civilitzacions ben espectacular.

Tot i caure quatre gotes (al final resultarà que plou a tot arreu menys a Catalunya), el cel ha quedat brut de contaminació i pols del desert, de manera que la foto no millora especialment en nitidesa.

Una cerveseta i un dinar excessivament copiós. Tot i insistir amb en Mohammed, es cultural aquí també el fet de deixar molt menjar, i nosaltres som precisament tot el contrari.

A banda de tot això, primer ens han portat una sopa...

I malgrat insistir, també ens han portat postre. Un postre que copiaré aviat 😉

Està clar però, que el millor del local, la companyia i les vistes

A la tarda, li vaig demanar al Mohammed que ens portés al mercat d’Al Kahlili. En part, error meu, doncs em pensava que era un mercat “real”, i actualment ja es només un “mercadillo” de trastos fabricats a Xina.

Tot i així, ens ha portat primer en “carrera” per visitar les dues mesquites que hi ha aquí. A mi, personalment, les que m’han agradat mes!! El complex de mesquita i madrassa d’Al Nassir, en un dels carrers mes famosos del barri antic de El Cairo.

Sense alfombres i amb el terra de pedra m’han semblat senzillament exhuberants

Hem parat un momentet a fer un cafè turc, i d’aquí l’August i jo ens hem anat a perdre una mica pels carrers del zoco.

En algun punt hem sortit una mica de la zona comercial, i també hem tingut ocasió de veure una mica mes de realitat dels veïns.

(A sota, una zona “no turística”)

(Aquí ja retornats al “meollo” dels carrers comercials)

I per sort encara queda alguna botiga autèntica (o almenys el venedor)

Altres, algunes extremadament diminutes, tancades, o almenys avui si.

Gens curiosament, no hem comprat res, i hem recollit puntualment al Mohammed a la cafeteria on l’haviem deixat, una hora mes tard.

Els gats i gossos son a pertot. En general tot i ser lliures i “callejerus” no se’ls veu desnodrits ni gaire perjudicats.

Ja per lliure, hem provat de fer una passejada al costat del Nil, però per la nostra sorpresa l’únic tram proper acondicionat per passejar estava vallat de cap a cap, per tant ha estat una missió fallida.

Després de travessar per carrers i carreteres bastant a la brava i amb prou èxit sense cap atropellament, hem encarat el vespre cap a un rooftop fundat l’any 1935, en un hotel d’aires decoratius de la mateixa època. Igual que l’ascensor, sense porta interior.

Màniga curta a estones i cançons nadalenques, alguna cervesa i una mica de shisha “non flavoured please”, per integrar-nos una mica. Una revetlla de Nadal diferent!