Mediterrani oriental, Egipte i Jordània

Ara si que ja s’acaba de veritat això! Com que no hi comptàvem gens, ha estat un regal fantàstic que hem disfrutat de valent! No hauriem pogut escollir millor moment per venir, doncs a l’estiu no és una opció per motius de temperatures, i a més ara, amb motiu de la guerra entre Palestins i Israelians, ens diuen que estan rebent un 20-30% de turistes del què seria normal. Em sap greu per ells, però me n’alegro per nosaltres. Tot i així en determinats llocs jo he trobat que hi havia molta gent (Luxor sobretot). En fi, que ens despedim del Wadi Rum i del Sultan, que es l’encarregar de tornar-nos fins al poble on vem deixar el cotxe al 2023. Aquí els animals de casa inclouen els camells clar… ens quedaria tan bé una parelleta de camells a casa… Enfilem l’autopista però uns quilòmetres més amunt de Ma’an ens desviem cap a l’oest per tal d’aprofitar l’avinantesa i visitar el Mar Mort, que segons diuen es una de les tres coses imprescindibles que cal visitar a Jordània (i les altres dues ja l...

Estem en un campament petitet. Només els descendents de les antigues tribus del Wadi Rum tenen permís per fer un “business”, i a mes a mes, ha de ser sostenible, plaques forovoltaiques per fer electricitat i plaques solars tèrmiques per l’aigua calenta. No ens falta comoditat, però si que la cabana es refreda força de nit. Jo he agraït el doble cobrellit, l’August hauria preferit triple (però no patiu, que no li deixo passar fred!) Després d’esmorzar, ens recull el Sultan, un dels 11 germans del Ra’ad! (6 nois i 6 noies, però ai, de dues mares diferents, que el pare està casat amb dues dones!) Guarnits per l’ocasió ens enfilem al darrera de la pick up negra on hi ha instal.lats uns petits bancs a cada costat i comencem la ruta de tot el dia que ens portarà a diferents racons del Wadi Rum Ells (els camells) també treballen, però menys hores clar. Nosaltres ja ho tenim fet això del camell, no acaba de ser del tot còmode, i al final ens sap greu. Som uns tous els occidentals suposo…i els ...

Avui fem una ruta diferent. Comencem deixant-nos portar un petit tram a cavall, al mes pur estil Indiana Jones! Abans d’arribar al Siq deixem el camí principal i, sols, fem camí cap al punt del sacrifici, un indret elevat on es feien adoracions i imagino que sacrificis també clar, enmig de cerimònies religioses. El camí i el paisatge son quadres preciosos de pedres de colors que ens deixen bocabadats un altre cop. Gràcies al Maps.me hem aconseguit trobar el camí correcte, doncs en alguns punts no quedava ben clar per on calia continuar. Com nosaltres, una familia de francesos, però ells sense l’aplicació, ens han anat seguint a nosaltres. Al final hem arribat tots a lloc! No us ho havia escrit crec, però tota la zona està plena de policia, policia turística, militars de diferents colors (alguns de camuflatge negre/blau que no he entès, i alguns de colors ocres que encaixen molt millor), personal mèdic, ambulàncies… de tot! Com aquests, que descansen en aquest roc… I ben aprop del seu S...