Estaven bojos aquests egipcis!!!!

Tot i un primer ensurt amb l’overbooking del pont aeri Barcelona-Madrid, vem arribar a el Cairo segons previst a darrera hora del vespre. Taxi i cap sala Plaça Tahrir, ja que tenim l’hotel a tocar del Museu Egipci i del Nil. 
Jo arribo amb una galipàndria considerable que s’ha agreujat a l’avió. Gràcies a les diferències de pressió atmosfèrica, estic sorda com una tàpia i tinc el nas com el Tortell Poltrona.

Una nit de son prou bona i energia recarregada per arrancar la visita amb el Mohammed a les 8h. Amb puntualitat anglesa era a la porta de l’hotel amb una furgoneta conduida per l’Abdul. Noms de bon recordar. Perfecte.

Hem fet parada per tramitar el Cairo Pass, que gairebé ens servirà per accedir a tots els monuments de la ciutat. 120€ per persona (eren 90€ fins fa poc), però estem segurs que els amortitzarem!

Enfilem sud i comencem per Saqqara, a les precursores matsabes i amb tots els seus grabats. Quina meravella! I estem sols!

Hem flipat molt amb aquest youtube ancestral. TOTES les seves històries quotidianes, batalles i batalletes, realitats i segur que alguna mentida plasmada des de fa 4000 anys aquí, en aquest racó de món.

Personalment els detalls del medi natural m’han semblat esplèndids. Els aiguamolls amb mil espècies de peixos dibuixats amb detall, hipopòtam mama que es menja un cocodril per protegir a l’hipo petit, i això cobert de planta de papirus, i entremig, els ocells, amb els seus nius, les granotes, els saltamartins, les barques i els pescadors. Espectacular.





Els pescadors clarament circumcidats tsmbé m’han semblat la mar de divertits!



Als vells els representa l’al.lopècia i uns músculs menys tersos i fibrats, i els cabells trenats o no era qüestió de moda.



També que fessin aquestes virgueries però que la teta els hi surti sota l’aixella, em fa petar



Hem vist escorxadors i carnisseries, ballarins, veterinaris, escribents, funcionaris, i cobradors sense frac. Hem après alguns números molt ben raonats ( per exemple el miler es representa amb la floració), i l’origen del calendari, amb les 4 estacions de les collites,  els dies festius per fer els 365




Les explicacions del Mohammed son clares i abundants. Costa retenir tanta informació, però estem encantats



Hem visitat unes cavernes funeràries per bous, a títol d’ofrena clar. Amb uns sarcòfags massissos d’entorn les 7 tones, i que evidentment no hem mogut de lloc



La primera piràmide, l’esglaonada. Son matsabes, 6 en total, una sobre l’altra. A l’arquitecte penso q se li va donar reconeixement de faraó de la meravella que va construir pel faraó Dyoser






Amb els blocs de la paret en formes de “L” per reforçar l’structura. I sense ciment clar.







Primera piràmide = primera tomba



Buah, i pràcticament sols!




D’aquí a Menfis, primera capital del primer país del món. Passem per l’oasi del dàtil i l’horta que alimenta les gents del Cairo




Molta merda també, què us he de dir…


Molta canalla sense avorrir-se, i una pila de mitjans de transport enyorats!







A Menfis hi ha una escultura enorme de Ramsès II, preciosa i amb mil detalls, una esfinge protectora i un fotimé de materials amuntegats arreu



D’aquí a Dashur, a la piràmide romboidal. Un error de càlcul que va fer que la forma fos incorrecta i calgués repensar-la un cop arribats als 40 mtres. Això si, tret de la manca dels blocs accessibles a nivel de terra (com totes expoliades com a pedreres entre d’altres), conserva la capa exterior!




A dins? Brutal! 110 metres de rampa avall i un grapat de passadissos petits per arribar a les tombes, on evidentment no queda res, clar. Bé si, ratpenats!



Aquesta era d’adobe, i només en queda això! (4000 anys eh perxò?)


I rematada a la piràmide vermella. Devien ser margues i s’han erosionat molt.
A dins molta calor.  57 metres de rampa avall. Proxmitat amb l’infern?

Molt Indiana Jones aquesta 


Tornada al lletjot i brut Cairo a dinar. 




Amb una calitja que no es veu res!



Xiringuito local o hem menjat hummus, babaganoush, crema de sèsam, sopa de bolets i carn a la brasa! I postre típic!



Un momentet de treva a l’hotel i Cairo la nuit! Super animat! Molt llamins els Cairotes




Estem a punt de rebentar…

I jo a punt de rebentar l’iPad perqué no em funciona el teclat i he tardat mil hores a escriure això…. Necessito pla B 























































Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amb aquest si que no hi comptàvem!

Adeu al 2023 des de Wadi Rum

Els nabateus de Petra II