Giza i les civilitzacions antigues

Les avantatges d’anar amb un guia local son aquestes, arribar els primers a la gran piràmide de Keops, i entrar a la tomba sense companyia 

Aquí hi ha molt “mangoneo”, què us he de dir! En Mohammed es gat vell, fa 30 anys que es dedica al negoci, i coneix a qui ha de conèixer. Algú a l’entrada li ha dit que s’esperaven des de les 7 i perquè haviem d’entrar nosaltres abans.

També anavem d’hora. Haviem quedat a l’hotel a les 6:40h, pero han arribat 10-15’ tard, que hem recuperat parcialment de camí aprofitant que es dissabte i en ser festiu hi ha poc trànsit 

És un grapat de sensacions alhora. Per un costat la immensitat de les construccions, l’antiguitat, la privacitat que trenques quan accedeixes a aquests sepulcres de semi déus, i llavors les sensacions més tangibles, com la calor o en algunes la humitat.

Les piràmides de Giza es van construïr en bona mesura amb el material disponible in situ, però això no treu que en algunes hi hagi parts de material provinent d’altres llocs, com el granit rosa de l’interior d’aquesta sala funerària. N’hi ha set, però només podem entrar aquí, la sala de la reina. Els blocs son immensos i les 7 càmares estan connectades per passadissos que no son accessibles als turistes.

El Mohammed també ens ha explicat el cas d’uns diess enrere quan una “fornida” turista americana es va desplomar aquí dins… pppffff… quin desastre!

Aquelles feines que a vegades no saps massa… com aquest xicot que escombra piràmides.

Com tants d’altres que escombren la carretera, mentre TOT, ABSOLUTAMENT TOT, està ple de merda fins a la bandera!

Fins i tot, curiosament, el Mohammed troba que caldria treure les “caleses” (carros tibats per cavalls) i els camells, perquè es caguen per tot arreu. Ara bé, els plàstics i la resta de merda no deu molestar tant…

Keops feia una mica mes de 140 metres, però els anglesos van rebentar el capdamunt per posar-hi algun estri militar durant la primera guerra mundial. Ara medeix el mateis que la de Kefren, al costat, que en fa 139. Ara bé, Kefren està ubicada per sobre de Keops, i per tant de lluny sembla més alta.

Kefren manté encara a la part superior una bona part del revestiment original que s’ha perdut en totes les altres.

I, no us ho creureu, però fa 9 dies que LaDurée, famosa pastisseria parisenca ha obert un mirador a les piràmides que hem decidit tastar, acompanyats d’una macarons.

S’han fet pagar, però molt millora vistes que les de la Rue Royal de París!

En sé d’uns altres que tampoc s’haurien perdut l’experiència ;)

Ens les hem mirat de tot arreu

I fins i tot intentat empentar-les…

Però no s’ha mogut res de res!

Hem entrat també a la petita, la de “Micerino”, amb els seus enormes blocs de granit rosa per fora, a la part inferior

I ha quedat pel final saludar a l’esfinx. L’August diu que es com si s’hagués retrobat amb un antic amic, com si finalment tinguessin ocasió de coneixe’s cara a cara 

Tot i les amputacions sofertes es molt guapa i fa molta patxoca. Jo personalment, me la imaginava més gran (que deia aquella valenciana de l’Oh Europa)

Havent començat tan d’hora, ja feia per anar a dinar.

Mateix local, comanda diferent. Iguament molt bo, com ahir.

Una cosa en comú d’aquests països es que no es viu de cara enfora. Tan es si a casa no hi ha finestres, o no entra llum per enlloc. Molt rarament algú treu el nas als balcons, i mirar per les finestres no es possible, degut a la pàtina.

Aquests de la foto no serien tampoc els millors exemples

La tarda l’hem passat al modern museu de les civilitzacions. Un lloc clar i endreçat amb la informació justa i necessària, net i ben presentat. Justament penso que el contrari del que veurem al museu veí d’aquí a la Plaça Tahrir.

L’extrany Akenatón, mig home mig dona

I la primera pròtesi mai trobada, la d’aquest dit gros del peu

Ahh, aquí tenen 23 mòmies de faraons. Fantàstica ocasió de mostrar respectes a aquests personatges tan increïbles com petits i prims.

No es poden fer fotos, que també em sembla bé. Al final, no puc evitar pensar que es van fer construïr les millors tombes per acabar passant l’eternitat sota l’atenta mirada de riuades de turistes en un museu.

Ahh, m’ha agradat molt veure els “gallumbos” de Tutankhamon (a sota amb instruccions incloses)

Ja només quedava el nostre xofer al garatge quan hem marxat. Ni el sol

El museu es va inaugurar al 2021, i aquesta zona es nova, amb edificis mes moderns tot i que també ja mig destartalats.

En Mohammed diu que el president actual està endreçant coses, com aquest barri, que abans diu que estava ple de drogadictes i delincuents. Ara hi fan parcs privats per passejar-hi. De fet El Cairo no té gairebé zones verdes… i les què hi ha diu que son molt cutres. Ja li sembla bé pagar una mica per aquests nous parcs.

Ni el Nil té un passeig o zona on caminar-hi al costat. Almenys aquí on som nosaltres (que som al rovell de l’ou)

I tanquem el dia, avui si, amb la combinació mes TOP dels nostres viatges: Cervesa + rooftop!

Avui al Hilton, planta 31, amb vistes al Nil (disculpeu les terribles fotografies)

Gincama de tornada al nostre hotel, entre una mena d’estació de busos/patera amb les seves paradetes d’imprescindibles, segur que obertes 24/7

I a escriure una mica, que avui ja hem voltat prou!