L’arxifamós Abu Simbel

de desembre 29, 2023

Doncs si, som-hi! A les 1:40h trucada despertador de recepció. A les 2h l’August ja es pren el primer cafè. Jo no. Com molts, ens hem endut el coixí, amb l’esperança de dormir, com a mínim, el viatge d’anada.

2:15h enfilem dalt d’un bus per anar a un punt de trobada on tots els autocars que van a Abu Simbel son escortats per vehicles militars. D’allà en sortim en caravana a les 3h en punt. Molt pel.liculero, però jo no m’he enterat de res!

Son 300km i 3h de viatge. D’entrada no m’ha quadrat massa, normalment no es fan tants quilòmetres hora en aquests països, però la carretera es bona i no hi ha gens de trànsit, per tant complim horari.

L’August que es molt galan s’ha assegut al costat d’un paisanu per tal que jo tingués doble seient i pogués dormir ❤️

Ens ha sortit prou bé la jugada perquè tots dos hem dormit bastant (jo millor segur)

En Mahmut que es el nostre guia ens ha despertat mitja hora abans d’arribar per si voliem esmorzar (portem tots un picnic del vaixell) i per començar la retòrica. No ho tenen gaire ben estudiat això, perquè tots ens hem cagat una mica amb les explicacions aquestes, que ens les podria haver fet quan hem arribat, en canvi hem fet la visita per lliure. En fi.

És bastant espectacular la magnitud del temple, però ho es encara mes quan penses que el van desmuntar tot als anys 60 per evitar que quedés inundat en construïr l’ampliació de la presa d’Aswan i el Llac de Nasser

Jo no arribo literalment ni a la sola de la sabata del Ramsès II

I clar, es van adonar que havien de reproduir també la muntanya, doncs a dins hi ha un grapat de sales amb grabats. Es veu que al damunt del temple i la galeria hi ha una cúpula de ciment, i a sobre, mes blocs de pedra per simular la muntanya. Una burrada!!

Ah, aixo si, va quedar lleugerament inclinat respecte la ubicació original. En Mahmut diu que el 21 d’octubre i el 21 de febrer entrava la llum del sol directament dins el temple. No m’encaixa amb les dates del solstici, pero no li he demanat. Ara, diu el Mahmut, aixo passa els dies 22 d’octubre i de febrer.

La façana del segon temple. Ningú sota les faldilles!

Així que peça per peça es van anar partint, ennumerant i emmagatzemant per tornar-los a muntar 65 metres mes amunt de la localització original.

D’aquí, enfilem la tornada. 3 hores més fins al temple de Philae, que es a tocar d’Aswan. Pel camí, només sorra i pals de la llum

Control policial d’arribada a Aswan, al final de la carretera que l’uneix amb Sudan

I pas per la primera presa/pont d’Aswan. La petita

Philae no saben què significa. També el van reubicar, perque l’illa on estava quedaria inundada, i van fer el què van poder amb la mida i les característiques de l’illa nova, però fa molt goig també!

Hi arribem amb barqueta de motor!

I ens ha recordat molt (amb moltes diferències clar) a Hampi, Índia. Un lloc preciós de cubs de pedra per tot arreu, com aquests

Philae:

Jo ara ja m’alegro de tancar capítol de visites guiades a temples, tombes i monuments. Al final, es fa una mica pesat tanta informació que tampoc intentaré retenir.

Tornem a dinar al barco. Una llàstima la brutícia evidentissima a tot arreu, però justament a més, el vaixell ha atracat a tocar d’una sortida d’aigües de la ciutat. Fa molt fastic! I clar, està ple d’ocells que venen a buscar una oportunitat comestible. Una llàstima.

També haviem sentit a parlar de vaixells abandonats, i aquí hem tingut ocasió de veure’ls d’aprop. Com que hi ha tants vaixells, atraquen un al costat de l’altre, perpendiculars a la riba, de manera que sovint cal passar pel hall de vaixells aliens per arribar al teu o passatgers d’altres vaixells han de passar pel teu.

Aquí hem atracat els tercers de la fila, però els altres dos fa temps que no estan en moviment. No vol dir que estiguin tancats, perquè sino no es podria accedir al nostre, en aquest cas, però si que son com passar pel túnel de la por!

Encara ens queda una activitat sobre el nostre programa, que és el passeig amb faluca, les barques de vela del Nil.

Son agradables, amples i silencioses. Les condueixen de forma molt fina.

El patró, un senyor ample de cos i molt fosc de pell, ens aixeca a tots per ballar al ritme de la pandereta que s’ha posat a tocar. Li fem els cors, i ell va passant a fer una “xocada de cadera”. I oju la força que fa! Que algun gairebé va a parar a les aigües de Nil!!