Luxor des de l’aire

Molt d’hora, molt d’hora. Ens hem llevat molt d’hora i a les 4:10 erem a la recepció del vaixell mes aviat ben abrigats. Pic-nic d’esmorzar a punt i ens enfilem a la primera furgoneta.

Primer viatge de recollida de passatgers i fins al port principal de Luxor on ens enfilem a unes barques petites. Briefing acompanyat d’un cafè molt agraït a aquestes hores, i interpretació del briefing a una parella d’Albacete que no parlen un borrall d’altra cosa que espanyol.

Preciosa lluna plena ens acompanya el cafè.

Travessem a l’altra llera del riu i d’aquí a una altra furgo per fer la romeria final. Hi ha moltes furgonetes, molta gent. Ja son les 5 passades, i arribem a l’envol.

Som tants, que la sortida és molt espectacular! El nostre, es de franges blaves i blanques. Son 9 espais dins la cistella, el del pilot al centre, i 4 a cada costat. A cada espai som 4 persones i nosaltres compartim espai amb una parella de xinesos. Ella molt guapa, ell sembla un adolescent… i em sembla que s’ha ben marejat!! Hehe, pobre.

Ben ràpid ja estem fent giragonces a l’aire, veient la vall dels reis, la vall de les reines, el temple de Ramsès II, els colossos de Mamnen? Mamons? Haha, es que porto una empanada mental amb tantes ruines…

I a l’altra banda la franja fèrtil al costat del Nil i tota la civilització moderna. Per cert, molt mes endreçada que a El Cairo.

Un luxe tot plegat i a més a més, el pilot ens ha sobrevolat alguns dels punts mes rellevants

I hem vist llevar-se el dia de Sant Esteve just a sobre del riu Nil ❤️

Hem volat entre 30 i 45 minuts aproximadament, i cap avall amb ajuda dels assistents, i un alterratge suau com si fossim un núvol de cotó

A partir d’aquí arriben els grups del segon torn, i nosaltres tornem a la furgo, i ens reunim amb el què serà el nostre grup amb guia de parla espanyola.

Arribem una mica tard (no es que nosaltres anem tard, sino que som els únics de grup que hem fet el vol en globus, per tant segurament hem sigut “los catalanes que van tarde…” en fi, a veure què tal el grupet!

Comencem pel colós de Memnón, una passada perquè ens esperen dalt del bus. Son dues estatues enormes, del temple d’Amenhotep III, i es diu així per alguna relació d’aquest faraó amb la mitologia grega… de fet l’estatua de la foto té unes inscripcions en grec antic a les cames

D’aquí al temple de la Hatshepsut, una faraona que es feia passar per home (les coses ja anavem mal dades per les dones fa 4000 anys…)

Mica en mica ens anem treient les capes de roba…

I anem cap a la vall dels reis, on es va trobar la tomba de Tutankhamon (una història divertida que podeu escoltar al Búnquer de Lord Carnavon, d’algun dia d’aquest mes de desembre’23)

Amb l’entrada ordinària es pot accedir a 3 tombes, però algunes requereixen de tiquet extraordinari, com la de Tutankhamon (que es de les mes petites. Per un costat perquè va morir molt jove i de manera inesperada, per tant tots els preparatius es van fer durant els 70 dies que es tarda a preparar la mòmia, i d’altre, perquè tot el co tingut està escampat per diferents museus, sobretot el què vem veure ahir a El Cairo)

La tomba de Seti I deu estar molt ben conservada, perquè val 60€ extra l’accés (l’entrada ordinària en val ins 12€). I uns del grup han entrat per 4€ extra a la de Ramsès V i VI (devien compartir pis aquests). Que es veu que tan espectacular (de fet per les fotos que ens ha ensenya tenien raó), però com que no son faraons mediàtics tenen les accions més barates.

En fi, en qualsevol cas, les tombes tenen uns accessos enormes, un fotmié de grabats que conserven la pintura, i jo flipo que això pugui ser possible!

Sarcòfags enormes i poca cosa mes. Vull dir que tota la dot que s’enduien al més enllà ara està en algun lloc entre exposat, casa d’algún ric i ves a saber on.

A partir d’aquí ja son les 11h, i ara aniriem amb calça curta i xancletes, però no les tenim, així que anirem a suar la cansalada als temples de Karnak i de Luxor.

El temple de Karnak es enorme i de fet estaven connectats amb el de Luxor, a través de l’avinguda de les esfinges. Des del davant del temple de Luxor surten a cada costat del camí una renglera llarguíssima d’esfinges totes iguals (cos de lleó i cap de dona), per protegir el temple. Un tros enllà es perden, però a l’entrada del temple de Karnak tornen a aparèixer, les últimes amb la cara que representa el faraó que va encarregar el temple, Ramses II, que es la cara d’un boc.

Bastant espectacular la reconstrucció que s’ha fet fins ara i des de 2005. Inaugurat a finals de 2021.

Aquí ja tenim moooolta gent, i moooolta calor.

El “traju” típic de la zona vindria a ser aquest dels paisanos a sota

Encara s’hi va treballant. Està clar que si se’n fa de mes i de menys depèn 100% del pressupost, perquè de feina en tenen per 4000 anys mes!

Al temple de Luxor (i ja l’últim per avui perquè aviat farà 10 hores que hem sortit del barco), jo ja tinc poca pila. Sort de les ombres.

Ahh, el nostre guia es el Mahmut (amb h aspirada, no amb j). Va una mica atacat per complir els timming, no deixar-se a ningú i que sortim tots ben instruïts d’aquestes classes immersives d’egiptologia. Ho fa bé, però penso que millor donar menys informació, perquè ens facilitaria retenir una mica més. En cas contrari, si un no n’es un gran entès (que no es el cas), acabes col.lapsant i desconnectant.

Si que m’ha agradat al temple de Luxor que estava semi enterrat en sorra, i s’hi havia construït habitatges al damunt (poc guapo, si no et pots endur l’obelisc a casa, doncs et fots la casa al costat de l’obelisc!). De fet fins i tot una mesquita hi ha a dins al temple, que s’ha conservat (son uns malalts de la religió aquí. Musulmana clar)

I hem vist alguns vestigis d’una antiga esglèsia (un parell de columnes, restes de pintures de blanquets d’antes amb cara d’atontats i un altar), però això si que s’ho devien petar els egipcis moderns.

Ahh, i uns grabats de l’Alexandre el Magne, que el van deïficar amb vida, com un faraó més.

I allà al costat d’aquesta escena unes altres una mica més obscenes, però la mar de divertides!!

L’altre costat de l’avinguda de les esfinges, amb esfinges normals

I a veure si marxem ja, que jo tinc el cap cuit per dins i per fora!

A partir d’aquí tarda de navegació. Resulta que ens han canviat de taula al barco (la taula es manté per tots els àpats segons ens van dir ahir) i ara estem sols, així que no haurem de fer amics.

Aprofitem el bo per prendre el sol una mica a coberta i despedir-nos de Luxor