Museu Egipci “second round” i un mercat autèntic

Avui hem repetit la jugada d’ahir. A punt i els primers davant la grandissima porta del Museu Egipci

La jugada la següent: entrar pitant un altre cop fins a la sala de Tutankhamon, i robar-li una foto prohibida a la màscara massissa d’or.

Els dos vigilants de la sala ens han vist massa ràpid i han entrat just al nostre darrera, però l’August alies “el fletxa”, li ha fet aquesta 

Missió assolida amb èxit, ara a acabar de descobrir el museu.

Li hem demanat al Mohammed una versió de “spotlights”, es a dir, veure l’imprescindible i una mica més.

Algunes coses que m’han cridat l’atenció, més enllà de les nombrossissimes peces esculturals, sarcòfags, mòmies, escriptures, figuretes, joies, etcètera, etcètera.

Els animals momificats!

Dos cocodrils enormes, un peix gegant,…

Un cabrit amb el seu sarcòfag

Els imprescindibles gats

Algun babuí, i moltes altres espècies com els ibis, falcons,…

Més coses curioses…

Les representacions 3D de les escenes quotidianes, com aquests pescadors o els recompte i entrega de ramats, amb els pastors, els governants i els escribes prenent bona nota de les adquisicions.

La tomba d’un nan de professió ballarí de la cort, que per la qualitat del sarcòfag, es guanyava ben bé la vida! A fora, la seva imatge, a dins la d’una dona ben guapa, per poder-la “veure des de dins” , haha.

Un estri que no tenen nassos de saber ni què es, ni com el podrien haver fabricat, ni llavors ni tampoc ara. D’algun mineral molt rar i molt poc maleable.

(Siii, ja se que també esteu pensant que havien de ser els “alienígenas ancestrales”)

Aviam,… què mes tinc…

Les tetes de les tapes dels sarcòfags; que servien per lligar-hi cordes i tibar, per obrir-la lliscant sobre la base.

O la única i minúscula imatge de Ramsès II, un dels més estimats i famós. Fa 7,5 cm d’alt.

I què me’n dieu d’aquesta parelleta?? Semblen normalots eh?? Doncs els seus ulls de quars, en enfocar-los amb un lot, sembla que et mirin. Espectacular! Cobren vida!

I els caraconos! Alguns recordareu una sèrie de la tele d’una familia de caraconos pels volts dels anys 90!

Doncs aquesta gent també eren així, o s’ho feien (segons li demanis al Mohammed o a l’August). A mi tan me fa, em faria una mica d’engúnia trobar-me’n un ara al 2024!

La preciosa Nefertiti, dona d’Akenaton. Tenien les mateixes caderes.

En definitiva, un pas esplèndid pel museu, amb les explicacions genials del Mohammed, que ens ha passejat perfectament esquivant al màxim la gentada fins a mig matí, quan la gentada ja estava tan escampada que era impossible fugir-ne.

De fet, ell era el primer a qui li molestaven els cridaires.

I l’August feliç com una “perdís”, entre pintures, grabats i sarcòfags de 4000 anys enrere exposats en aquest edifici amb un encant entre decadent i nostàlgic!

Malgrat des del 2005 tenen el nou museu egipci en construcció, tantes corrupteles encara no l’han obert al públic, tot i que ja està inaugurat des de fa algun temps! 

Egipte! 

Per després de museu li vaig demanar al Mohammed si ens podria portar a un mercat de veritat, dels què venen fruita i verdura, peix, carn, roba, sabates, eines, i tot allò per la vida normal.

“Marxem?” - que diu el Mohammed, que ja parla mig català!

I jo més contenta que un pésol!

Aquí és una altra cosa. El feinejar del dia a dia, els qui netegen el peix, la senyora que ven colomins vius ignorants del seu futur

La parada dels aliments de sota terra

Fruites i verdures precioses i acolorides

I els llegums, cereals i pasta a granel! Que em recorden als matins de dissabte a Cal Quim Serra.

La Nutella, que aquí es Gotella!

O aquesta papereria, que amb la cadira col.locada així, informa als compradors que està tancat, tot i la porta oberta.

El Mohammed aprofita per fer bandera de la seguretat i la manca de delinqüència de la capital d’Egipte.

Aquests gatons jauen tranquils entre coliflors i enciams

I jo saludo a totes les persones que em miren sonrients, perquè aquí no en veuen gaire de turistes, i com nosaltres, senten curiositat.

A aquesta colleta de xicots i venedors els hi ha fet molta gràcia que ens fessim la foto plegats! I si a sobre podia no ser mes alta que ell, millor! Jo també he fet unes rises!

Els galls que pasturen per cal ferrer

I la carnisseria 

D’aquí a dinar, avui una mica menys entaulats en un kebab. Del kebab cap a l’aeroport, amb temps per evitar els embussos d’hora punta, quan pleguen els funcionaris i les universitats (tot i que diu el Mohammed que els funcionaris no fan mai les hores, fitxen al matí i se’n van cap a les seves feines privades mentre que previ acord i segur compensació econòmica, algú altre els fitxa la sortida), i de l’aeroport cap a Luxor, amb l’avió d’EgyptAir on soc ara, aprofitant que no puc fer res més per repassar el dia i compartir-lo aquí.

Algunes coses més de El Cairo…

Hi ha molts “palomars”. De formes diferents, pero els mes visibles aquestes estructures semilleugeres sobre els edificis.

Hem passat varies vegades (i ahir per dins també amb el cotxe) per la “ciutat dels morts”, un cementiri enorme, distribuït per parcel.les familiars on hi enterren els seus morts. També hi viuen alguns vius, i tot i que ja no hi ha parcel.les lliures i ara s’han d’enterrar en altres zones mes allunyades, hi ha molt de moviment.

Aquí de la mort no se’n fa negoci. (Bravo!). Està prohibit per religió musulmana i també per llei estatal la incineració, siguis de la religió que siguis: Si no està escrit als llibres sagrats es que no es pot fer! I punt.

No hi ha negoci perquè no hi ha caixa, sinó una preparació del cadàver que es fa de forma voluntària per una persona amb certa formació i un embenat. El trasllat del cos amb furgo o pickup, i el forat el deu fer la familia a pic i pala.

Això si, el difunt sol deixar alguna cosa en herència al preparador funerari, sovint alguns mobles.

Va, i fins aquí. Ja estem a punt d’aterrar a Luxor. Ara tindrem guia compartit amb altres persones i anirem en un creuer pel Nil. Aviam!

De moment, per demà ben d’hora ben d’hora, ja tenim plan! 😉