Remuntant el Nil i la vida al seu voltant

Avui és l’únic dia que esmorzarem al vaixell. Com tots els àpats, un bufet lliure per tots els gustos i especialment per sortir rodolant.

Tot i així hem començat d’hora. Aquesta nit hem quedat aturats a l’espera del pas per l’esclusa d’Esna. Vam demanar a recepció i ens va dir que el pas seria pels volts de les 2 de la matinada. Descartat posar-se el despertador!

M’ ha despertat però el moviment brusc de la maniobra a les 5;30 i en veure-ho, he despertat l’August i hem pujat a coberta.

L’envergadura de tot plegat es important! Ens ha semblat que son dues escluses, doncs un altre vaixell ha passat just al nostre costat uns minuts abans.

L’inici de les activitats i visites del dia d’avui està condicionat per l’arribada del vaixell a Edfu. Tenim temps de tot, dutxa, lectura, esmorzar, i un grapat de cafès des de la coberta.

Amb el pas per l’esclusa i aprofitant que el vaixell queda molt parat, les barques dels venedors aprofiten per enganxar-se amb cordes. Com que anem riu amunt, a l’hora de tornar ho tindran mes fàcil només deixant-se emportar per la corrrent.

Avui serà un dia més relaxat. Primera visita al Temple d’Edfu i segona visita al temple de Kom Ombo (o turó d’or).

Atracats a Edfu, el recorregut entre el vaixell i el temple el farem amb la típica calesa, un carruatge tibat per un cavall famèlic. Sincerament una pena. No només el què ens ha portat a nosaltres, sino tots en general.

A mes, nomes un home pot seure a dalt amb el conductor (no faré comentaris), i per tant l’August ha fet de copilot i també pilot per part meva i d’una altra parella de noies.

La vida quotidiana de la gent es percep durant tot el camí

El forn de pa sempre està molt concorregut

Molt home fent nosesapquè, mesaviatpocacosa…

I molt trànsit desordenat

Les senyores ocupades amb la canalla i el suport de la llar

Un cop al temple, s’assembla força al temple de Karnak, amb la diferència principal que aquest es va arribar a acabar.

El nostre grupet i el guia, Mahmut, amb la bandera de Bizkaia com a reclam pel ramat

Una cosa curiosa del temple? Les receptes! Una petita sala íntegrament dedicada a l’escriptura de receptes d’alquimista. De remeis, ungüents i olis. Quatre gotes d’això, tres unces d’allò altre… i amb un simbol dedicat a la “suma”, grafiat per una mena de llavis.

Si volies endur-te una recepta, podies venir amb un paper vegetal i un carbonet i fer-te la pròpia calca. Molt enginyós!

El “pollastre” d’aquesta Patum, el Deu Horus

El temple va estar enterrat per la sorra durant molts anys, però tampé van intentar cremar-lo, d’aquí les parets i sostres ennegrits. A sota, un parell de paisanes

Ahh, i com que busca a Wally, hem trobat un “alienígena ancestral” haha

D’aquí cap al vaixell. El segurata del vaixell ens espera a tots plegats a fora, ben calçat amb la seva arma!

Mentre dinem el vaixell ens va portant fins a la propera visita, el Temple de Kom Ombo, que ja veurem il.luminat i de nit.

Passem la tarda molt relaxats a la coberta, amb els binocles i la càmera, observant la vida dels habitants de les dues ribes del Nil.

(Nomes destorbats al final per una parella de madrileny-sevillana amb molta necessitat de fardar de viatges feta i aventuretes variopintes… d’aquells del: JO, JO i després JO)

Això ens ha semblat una mena d’assecador. Potser de papirus?

Un parell de camells a l’ombra de les palmeres

Ruines i temples que surten per tot arreu.

Aquest amb la pedrera ben visible!

I amb la posta de sol ens n’anem tots plegats a buscar una jaqueta i aprofitem per “despistar” la parella pesada.

A Kom Ombo hi anem a peu des del barco. El temple il.luminat fa un efecte molt espectacular! A mes, es lluna plena avui!

Els relleus es veuen molt millor amb el contrast de llum

Curiositats? un calendari esculpit amb les festes tradicionals, 

uns escrits sobre cirugia i amb un recull d’estris per la labor

I un element que es posava ja a tots els temples, una mena de pou on poder indicar l’alçada anual de la crescuda del Nil, indispensable per decidir la ubicació del temple.

Ahh, i un altre “alienígena ancestral”!!

Tots els temples de la part alta del Nil son molt mes moderns que tot el què vam veure a El Cairo, i ja incorporen també moltes coses greco-romanes, a banda dels intents d’esborrar-los de diverses maneres i aprofitar-los per altres usos i cultes.

Al final de la visita hem passat pel museu dels cocodrils momificats, una vintena, alguns enormes, que es van trobar en una tomba molt propera.

A la sortida, com totes les visites, un allau de venedors, malauradament molts nens, que intenten que els hi compris alguna cosa.

Avui a dormir d’hora, que “demà”, o més aviat d’aquí una estona sortim cap a Abu Simbel. Despertador a les 1:45h