-430 metres al Mar Mort

Ara si que ja s’acaba de veritat això! Com que no hi comptàvem gens, ha estat un regal fantàstic que hem disfrutat de valent! No hauriem pogut escollir millor moment per venir, doncs a l’estiu no és una opció per motius de temperatures, i a més ara, amb motiu de la guerra entre Palestins i Israelians, ens diuen que estan rebent un 20-30% de turistes del què seria normal. Em sap greu per ells, però me n’alegro per nosaltres. Tot i així en determinats llocs jo he trobat que hi havia molta gent (Luxor sobretot).

En fi, que ens despedim del Wadi Rum i del Sultan, que es l’encarregar de tornar-nos fins al poble on vem deixar el cotxe al 2023.

Aquí els animals de casa inclouen els camells clar… ens quedaria tan bé una parelleta de camells a casa…

Enfilem l’autopista però uns quilòmetres més amunt de Ma’an ens desviem cap a l’oest per tal d’aprofitar l’avinantesa i visitar el Mar Mort, que segons diuen es una de les tres coses imprescindibles que cal visitar a Jordània (i les altres dues ja les hem vist).

Parada a prendre’ns un cafè turc reconstituent

Hem pujar d’altitud i passar molt aprop de la Reserva de la Biosfera de Dana, que s’enfila fins als 1500m. Nosaltres segur que no hem pujat tant, però si que s’ha notat canvi de clima. Les muntanyes condensen núvols i fan poca o molta precipitació, per tant l’entorn es lleugerament mes verd i està encalitjat segurament de l’humitat que es genera.

Des d’ Al-Tafilah fem una baixada bastant espectacular que ens ha deixat ben sords a tots dos!

Comptant que a mes estem mig costipats, doncs sordesa total!

Una mica mes tard ens fa el “zup” i entenem que clar, a mes d’estar baixant molt, estem baixant mes que mai (en un espai a la superfície terrestre). El Mar Mort està a -430m d’altitud, per tant tenim les orelles contentes!!

Al-Karak ja es a la vall del riu Jordà. Enfilem de Sud a Nord. Primer trobem les enormes salines a un costat, i l’horta a l’altre

Darrere la primera fila de salines (no en tinc cap foto perquè tenen murs molt alts i es veia poca cosa), hi ha la frontera amb Israel, i d’allà, les seves salines també. Arab Potash es diu l’empresa que explota les d’aquí. (Iber Potash son les del Bages, que explota una empresa israeliana si no recordo malament).

Seguim amunt i ja ens apareix la vora sud del mar mort.

Hem conduït cap al Nord sense acabar de veure clar on accedir. Suposem que el nivell ha baixat molt degut a la sobreexplotació del riu Jordà i l’evaporació de la làmina d’aigua en un lloc tan càlid. Certament queda “allà baix”!

Ens ha semblat adient menjar alguna cosa i repensar-ho amb la panxa plena. Despedida de plats típics en un restaurant a tocar de la zona d’hotels rics (Hiton, Marriot i tota la comitiva) i amb vistes a Cisjordània, a l’altre riba del Mar Mort.

En definitiva, hem entès que hi ha tres maneres de banyar-se al Mar Mort:

1. Gratis. En unes zones que brutegen fort, on hi ha algunes persones que t’ofereixen una dutxa a posteriori que sembla consistir en vendre’t una ampolla d’aigua neta per esclarir-te de la sal i la pell oliosa que et queda (això en el millor dels casos i que no tinguis cap ferida o se’t fiqui aigua als ulls per exemple)

2. Pagant el mòdic preu de 25 JOD (uns trenta i escaig euros), i disposes d’instal.lacions per canviar-te i dutxar-te en condicions

3. Estar allotjat en un d’aquests hotels, que ja disposen d’un accés privat pels seus clients i amb totes les comoditats.

No n’hem escollit cap. A mi no em feia cap il.lusió, i comptant que d’aquí anem directes a l’aeroport i a casa, encara menys.

Hem investigat, això si, la zona d’accés públic, on hi ha una mena de guinguetes, on la gent ve a passar l’estona i a prendre alguna cosa (en aquesta mena d’abocador salat). 

Segurament es el què ens ha agradat menys de les 3 visites a Jordània.

Agafem el cotxe i ara si, cap a l’aeroport i cap a casa.

L’horari serà matador, sortim a les 23:30h d’Amman i arribem a Barcelona a les 02:55h. Sort que tenim un controlador aeri/taxista que mai falla i que val un imperi 😉

Fins la propera!!