Adeu al 2023 des de Wadi Rum
Estem en un campament petitet. Només els descendents de les antigues tribus del Wadi Rum tenen permís per fer un “business”, i a mes a mes, ha de ser sostenible, plaques forovoltaiques per fer electricitat i plaques solars tèrmiques per l’aigua calenta.
No ens falta comoditat, però si que la cabana es refreda força de nit. Jo he agraït el doble cobrellit, l’August hauria preferit triple (però no patiu, que no li deixo passar fred!)
Després d’esmorzar, ens recull el Sultan, un dels 11 germans del Ra’ad! (6 nois i 6 noies, però ai, de dues mares diferents, que el pare està casat amb dues dones!)
A migdia tornem a dinar al Bedouin Magic Stars camp, i despres de dinar el Sultan li posa a l’August el turban a l’estil “sheik”. Li deixa el seu abric (van tots amb abrics llargs fins als peus…)
I la banda negra per subjectar… i li queda aquesta pinta tan autèntica!
(Us prometo que si no reia, feia mitja por!)
A la tarda, mes pasturada, inclòs un partit improvitzat de volei entre turistes i guies/conductors. Perfecte per fer baixar l’hummus del dinar!!
Ha sigut una bona fórmula per aprofitar el dia i conèixer molts dels racons que ofereix aquest lloc protegit per les families descendents de les tribus beduines.
Mentrestant, els guies/conductors s’hi han posat còmodes. Per grupets han posat una estora a terra i fumen una mica al costat de les pickups! Els turistes estem engarristats en diferents punts i alçades d’un muntanyot que ens deixarà veure la posta de sol del primer dia de l’any 2024
Avui després de sopar no hi ha hagut ballaruca, però si ritual de cafè amb cardamom (li dona un aroma molt especial) tè, dàtils i baklaves, ben acompanyat d’una conversa molt agradable amb una parella d’indis informàtics i el seu fill adolescent, que fa 20 anys que viuen a San Francisco.
Guarnits per l’ocasió ens enfilem al darrera de la pick up negra on hi ha instal.lats uns petits bancs a cada costat i comencem la ruta de tot el dia que ens portarà a diferents racons del Wadi Rum
Ells (els camells) també treballen, però menys hores clar. Nosaltres ja ho tenim fet això del camell, no acaba de ser del tot còmode, i al final ens sap greu. Som uns tous els occidentals suposo…i els camells son unes bèsties increibles!
Comencem pel Lawrence Spring, un brollador d’aigua (que no hem vist però s’intueix per la mica de vegetació), on hem trobat aquesta descarada prenent el sol (la de la segona foto! ;) )
Bones vistes des d’aquest punt
Després a la duna vermella, on es va grabar Lawrence d’Arabia i alguna película sobre Mart que em temo que no hem vist
Mentrestant els guies s’esperen al xiringuito que hi ha al peu de cadascun dels spots on ens porten! Prenen te i fumen com xemeneies! També tenim ocasió de tastar el tè, d’aquests gots reciclats que van sucant dins un cossi d’aigua de molt dubtosa qualitat amb el suposat objectiu de “fer-los nets pel proper client”
Alguns canons estrets de pedra d’aquesta que sembla entre una font de xocolata per sucar-hi fruita, o una joguina de plàstic que s’ha acostat massa a una llar de foc i s’ha desfet. És una erosió que fa molt bonic!
Com ens agrada això d’engarristar-nos!
Alguns ponts naturals de pedra…
Ells (els camells) també treballen, però menys hores clar. Nosaltres ja ho tenim fet això del camell, no acaba de ser del tot còmode, i al final ens sap greu. Som uns tous els occidentals suposo…i els camells son unes bèsties increibles!
Comencem pel Lawrence Spring, un brollador d’aigua (que no hem vist però s’intueix per la mica de vegetació), on hem trobat aquesta descarada prenent el sol (la de la segona foto! ;) )
Bones vistes des d’aquest punt
Després a la duna vermella, on es va grabar Lawrence d’Arabia i alguna película sobre Mart que em temo que no hem vist
Alguns canons estrets de pedra d’aquesta que sembla entre una font de xocolata per sucar-hi fruita, o una joguina de plàstic que s’ha acostat massa a una llar de foc i s’ha desfet. És una erosió que fa molt bonic!
Com ens agrada això d’engarristar-nos!
Alguns ponts naturals de pedra…
Al final, ha sigut mes aviat un dia d’autoreportatge fotogràfic! 😅
A migdia tornem a dinar al Bedouin Magic Stars camp, i despres de dinar el Sultan li posa a l’August el turban a l’estil “sheik”. Li deixa el seu abric (van tots amb abrics llargs fins als peus…)
I la banda negra per subjectar… i li queda aquesta pinta tan autèntica!
(Us prometo que si no reia, feia mitja por!)
A la tarda, mes pasturada, inclòs un partit improvitzat de volei entre turistes i guies/conductors. Perfecte per fer baixar l’hummus del dinar!!
La pista de volei? Just al darrera de Mushroom rock!
Ha sigut una bona fórmula per aprofitar el dia i conèixer molts dels racons que ofereix aquest lloc protegit per les families descendents de les tribus beduines.
Per tancar el “tour”, res millor que un sunset! Veiem mes sunsets i sunrises quan anem de viatge que en la resta de l’any! Certament es un recurs que no falla mai, i els autòctons ho saben!
Mentrestant, els guies/conductors s’hi han posat còmodes. Per grupets han posat una estora a terra i fumen una mica al costat de les pickups! Els turistes estem engarristats en diferents punts i alçades d’un muntanyot que ens deixarà veure la posta de sol del primer dia de l’any 2024
Avui després de sopar no hi ha hagut ballaruca, però si ritual de cafè amb cardamom (li dona un aroma molt especial) tè, dàtils i baklaves, ben acompanyat d’una conversa molt agradable amb una parella d’indis informàtics i el seu fill adolescent, que fa 20 anys que viuen a San Francisco.
August, molt autèntic si!!! Haha
ResponElimina