Els nabateus de Petra I

Amb un dia “perdut” entre busos, aeroports i demès, vem arribar a Amman, Jordània pels volts de les 8 del vespre. Les gestions oportunes d’entrada a un país nou, recollir el cotxe de lloguer i passi per la farmàcia del costat a buscar dues coses importants, la primera droguetes bones pel meu coll, que té el color del cul d’un mandril i em fot un mal que flipo a l’empassar. La segona, desodorant, perquè (i ara els qui agafen avions a llocs mes aviat dispars una mica sovint m’entendràn), el torracollons que mira el quart escàner de maletes que hem passat avui a Egipte, diu que encara que el desodorant sigui de la mida d’un micromachine, que porta el pictograma d’inflamable, i que no pot pujar a l’avió!! La mare que els va parir!!!

Amb això ens hi hem trobat sovint, cadascú acaba aplicant la norma com li dona la gana, una mica a l’estil judicial espanyol!

En fi, un cop resoltes les incidències, arribem a Madaba, una ciutat propera a l’aeroport Queen Alia que ens evita l’entrada a Amman i també les gairebé 3h de viatge fins a Petra.

Tot plegat té un aire molt diferent dels veïns egipcis. Molta amabilitat, més moderns, més endreçats i nets, molta diferència. Aparentment tothom parla o es defensa amb l’anglès.

Vem agafar un hotel amb rooftop, però al vespre ja hem arribat massa tard, això que hi serveixen alcohol i shisha (que l’últim client amb qui ens hem creuat a l’entrada també tenia clar).

L’hem visitat de nou al matí per esmorzar. A primera hora per tal de sortir el més aviat possible cap a Wadi Musa, es a dir, la vall de Musa, on hi ha Petra.

La carretera es prou bona. Hi ha una mena d’autovia de dos carrils per banda. En principi se circula a 110 km/h però llavors hi ha trams a 80 i trams a 50 quan es passa per alguna població. 

El què també hem trobat es que hi ha molt control policial. Ens ham parat 3 o 4 vegades en aquesta 200 i escaig km!! Tots per no demanar gran cosa… d’on som? On anem? Com ens diem? I en algun cas hem ensenyat el passaport i els papers del cotxe. Poca cosa més. Si que sabem però que per poca cosa hi ha multa segura, així que millor no temptar la sort!

El transport de bestiar ni de persones no està regulat de la mateixa manera que a casa nostra. El bestiar, ja ho veieu a sota. Les persones, almenys a Egipte nomes el conductor ha de portar cinturó i crec q fora de via urbana. Casc de moto? Ni de conya… i així anar fent

3h mes tard arribem a Wadi Musa. Queda ben enclotat aquí dins, amb les muntanyes precioses de Petra al darrere.

Hem anat directes a la 7a meravella i Patrimoni de la UNESCO, Petra.

Caminat en lleuger descens pel Siq i fins arribar a una de les façanes més fotografiades de la Terra

Aquí hi va haver els Nabateus, des del segle I abans de Crist, i poca cosa més, a banda que aviat van arribar els grecs i els romans i les construccions van anar canviant d’acord amb les tendències del moment

Jo estic mig fotuda, però a banda fa fresca, així que mentre l’August va amb màniga curta i vaig amb el buff i els guants!

Aquestes columnes derruïdes, que semblen pastilles de Lizipaina que surten del seu pot!

I mentre hem fet parada tècnica a rosegar alguna cosa, ha aparegut aquesta cabra tan trempada, a veure si teniem alguna cosa per ella…

I com que com deia l’avi, “qui guarda sempre té”, portavem 4 croissants petits del picnic d’esmorzar del vaixell d’ahir… que no teniem previst donar-los sortida, i que ella ha trobat tan bons!

Fins que s’han acabat, i he hagut d’explicar-li…

El lloc es molt espectacular, doncs no es només una qüestió dels temples, sinó de la roca on s’han fet, els colors, degradats, textures que ofereixen!

Algunes de les coves encara es fan servir, tot i que no sabem amb quina intensitat

I hem enfilat camí cap al Monestir

En aquest tros hem trobat força gent. Aquí hi ha MOLTS italians, bastants francesos i alguns espanyols. Jo he arribat a pensar que és una qüestió de selecció social i econòmica, i que els anglesos i els alemanys deuen ser a Bali o a la República Dominicana.

Hi ha opcions de pujar amb ruc o cavall, però nosaltres fem la volteta a peu.

I arribem al Monestir!

A partir d’aquí sortim del camí convencional i fem un recorregut una mica diferent, que dona la volta a la muntanya i torna al mateix lloc de sortida. En aquest moment i pràcticament fins al final, anem sols!

Hem pasturat per racons increïbles! Colors i franges, rosats, ocres, grisos, … brutal!

Fins arribar un altre cop mes o menys a la casella de sortida. Per sort es conserven ramats d’ovelles i cabres que encara pasturen per aquí (jo no se pas què mengen, només veig rostolls!) quina barreja aquesta foto de tradició i tecnologia.

Als Nabateus també els van ajudar els “alienígenas ancestrales”. Van deixar record!

Previa dutxa renovadora, sortim a un dels dos únics bars que serveixen cervesa, al Cave Bar, molt xulo. No sabem si aprofita alguna construcció existent (perquè està just a l’entrada del recinte de Petra) o bé s’ha de fet nou, però es una cova excavada en una roca. Ben trobat!

A 10€ el mig litre, ja pot ser un local maco ja…

Va, droguetes pel mal de coll i a dormir! Demà hi tornem!